Obra publicada

1. «Heydrich i les agents del saló Kitty» publicada per Cossetània el 2008.

Aquesta novel·la va guanyar el XXV Premi Narrativa Ribera d’Ebre 2007. És una novel·la d’ambientació històrica que relata com els nazis van crear el bordell de Kitty a Berlín per espiar prohoms i treure informació important en les vespres de la II Guerra Mundial.

Sinopsi: d’una banda, un jubilat català, l’Armand, en un geriàtric, L’Edat d’Or, es fa amic d’una esquerpa hoste també anciana d’origen alemany, la Hannah. Poc abans d’expirar aquesta li lliura el seu dietari i l’Armand descobrirà que va ser una agent de les SS que va treballar com a prostituta al Saló Kitty. D’altra banda i alternant temps i espai en la novel·la, en el llit de mort de l’hospital Bulovka de Praga, Reinhard Heydrich, a punt d’expirar, recorda quan va muntar amb l’ajut de Walter Schellenberg el bordell d’espionatge a Berlí.

2. «El Baphomet i la taula esmaragda» publicada per Cossetània el 2009.

Aquesta novel·la va guanyar el XX Premi Narrativa Vila d’Ascó 2008. És un thriller històric amb el Baphomet templari i la taula esmaragda com a protagonistes principals.

Sinopsi: el protagonista principal, Ton Domènech, es veu endinsat, en primera persona, en la investigació de l’estranya mort d’un antic company d’estudis als jesuïtes de Sarrià, alhora que va descobrint la remor alquímica que acompanya els seus avantpassats. Templers, carlins, maçons, jesuïtes… Tots persegueixen la custòdia d’aquesta recerca, un arcà que dormita sota el mantell dels versos enigmàtics de la taula esmaragda i que ha estat la causa del genocidi del seu amic. En la novel·la hi figuren grans personatges històrics com el general Ramon Cabrera, Aleister Crowley, William Butler Years, Robert Browning, Erich Ludendorff o Paracels.

3. «Llinatge» publicada per Cossetània el 2010.

Llinatge és una aventura de passions i traïcions que encercla el llinatge Dip i esdevé una conjectura mítica de la mateixa natura humana. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català i que Joan Perucho va mitificar en Les històries naturals.

Sinopsi: en aquesta història, que transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip, Jaume Robinson, un periodista inexpert, viatja al cor de l’enigma dels Dips acompanyat per una dona coneixedora dels secrets del tarot de Marsella. El viatge del periodista novell als misteris del darrer llinatge de Dips fiançat a Barcelona, canviarà la vida per sempre més de Jaume Robinson.

4. «El joc de Sade» i «El juego de Sade» (adaptació en castellà per Juan Carlos Gentile Vitale) publicades per Ediciones B el 2013.

És una novel·la polièdrica, mescla d’erotisme i thriller moral amb un personatge principal, Jericó, un bussiness class de la zona alta de Barcelona i un joc sàdic inspirat en les facècies de Donatien Aldonze, marquès de Sade.

Va ser un èxit de vendes: dos edicions en català, quatre en castellà i una edició de butxaca. Es va traduïr al portugués editat per Rocco Editores amb el títol de «O jogo de Sade».

Sinopsi: Jericó, un empresari en procés de fallida econòmica i amb un matrimoni que s’ensorra, demana al cambrer del pub on sol anar per la tarda l’adreça d’un local amb un ambient diferent, a la recerca d’emocions distintes que l’ajudin a oblidar el seu drama vital. El cambrer li proporciona una targeta amb un nom,“Donatien”, un telèfon mòbil i una contrasenya:“Les infortunes de la vertú” (“Els infortunis de la virtut”). L’empresari hi contacta i acudeix a l’adreça del casc antic de Barcelona que li donen, al carrer Nou de la Rambla, al Raval, l’antic carrer Conde del Asalto, el carrer que mai dormitava. Des d’aquella mateixa nit es veurà immers en un joc sàdic, en una orgia instituïda com un culte subterrani on les pràctiques amatòries extremes pretenen perpetuar l’esperit llibertí del marquès de Sade a través del temps.

5. «La fi dels secrets» i «El fin de los secretos» (adaptació en castellà per Juan Carlos Gentile Vitale) publicades per Ediciones B el 2015.

És una novel·la històrica que reflecteix la Barcelona baixmedieval. Política, poder, finances i passions a la Barcelona dels inicis de la banca, dels pristins canvistes. Una història projectada en el passat del que hem viscut darrerament. Ha tingut una molt bona acceptació amb dos edicions en català i dos en castellà.

Sinopsi: el 10 de novembre de 1360, en la ciutat de Barcelona, el canvista Francesc Castelló es degollat damunt la seva taula de canvis castigat per insolvència. La crisis financera que fustiga la ciutat, la insolvència de molts canvistes, la pèrdua de les estovalles en les seves taules, símbol de garantia, i fins i tot la demora en el pagament de les pensions dels violaris i censals per part del clavari del municipi, el cap de les finances públiques, ha molestat la ciutadania i Francesc Castelló es castigat públicament per a escarni dels canvistes insolvents i per tranquil·litzar la població angoixada.

Mentre el poble ras pateix les seqüeles severes de la pesta i de la crisis econòmica i financera, els habitants del Call s’enriqueix amb els seus «prests» i unes castes privilegiades com l’Església i els «ciutadans honrats» eludeixen la pressió fiscal mentre que el poble ha de pagar els impostos per bens de consum bàsics com el blat o la carn.

Una família de «ciutadans honrats» de la ciutat, els Gualbes, aprofita la conjuntura de crisis i confusió per fer realitat la seva desmesurada ambició.

Una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona en el període baix medieval amb personatges reals i d’altres ficticis, com ara el botxí o «morro de vaques» de la ciutat, l’esposa del canvista degollat, els usurers del Call, Azriela una jueva bellíssima, Begonya, la bruixa del Call, Guaspa l’esclava mora dels Gualbes o el mateix Ferrer de Gualbes, conseller de la ciutat i home fort de la família.

6. «No deixis mai de mirar al cel» publicada per Columna al 2018.

A mig camí del thriller psicològic i la novel·la negra, aquesta novel·la d’ambientació actual, el durà a molts interrogants personals arrel de la investigació de la mort d’Imma Esparza.

Sinopsi: Barcelona, tardor del 2015. Apareix, asseguda en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d’una dona, Imma Esparza, degollada. La investigació la farà un singular detectiu dels mossos d’Esquadra que es comporta com si fos un clàssic dels llibres o les pel·lícules del gènere i que està obsessionat per trobar un cas que el consagri en la seva carrera, l’Adolf. També hi ha una secretària judicial, l’Ester, que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida i que en el cas hi trobarà la seva llum persoanl. El cadàver de l’Imma Esparza té una nota escrita a la boca: “no deixis de mirar al cel”, i la troballa d’una targeta d’una agència matrimonial, Nirvana, enfilaran l’Adolf a potser la investigació més inversemblant de la seva vida.

7. «El misteri d’Arthur Rimbaud» publicada per Univers al 2020.

Aquesta novel·la va guanyar el prestigiós Premi Mallorca de Narrativa al 2019. És una novel·la a mig camí entre el thriller i la novel·la d’ambientació històrica. Ofereix un seguit de capítols que el lector podrà llegir segons l’ordre que ofereix l’autor o el que ell mateix decideixi, amb un epíleg comú. El personatge principal és Arthur Rimbaud, el príncep dels poetes francesos i el seu poema encara avui inèdit «La Chasse Spirituelle».

Sinopsi: després de la mort de Verlaine, el poema que li va regalar Rimbaud, La chasse spirituelle, va viatjar des de França a Reus, i de Reus a Móra la Nova, on va restar en secret sota una manisa del molí d’oli de la família dels Esteve. En Lluís Esteve rep l’encàrrec del seu avi Antoni de ser el curador secret del poema, un poema que en realitat és un grimori, com havia insinuat Verlaine amb «les agudes intuïcions psicològiques» i «estranys misticismes». En el transcurs de la novel·la descobrirem com Rimbaud va escriure el poema, i tot el seu periple.