La meva gran descoberta en aquests darrers cinc anys ha estat l’Advaita. M’hi vaig introduir a través d’un assaig de la doctora en filosofia Mònica Caballé que comparava Sri Nisargadatta amb el pensament de Heidegger.
Fascinat, vaig seguir el fil que anava recaptant del NO-DOS i em vaig capbussar en Meister Eckhart, un advaita cristià del segle XIV i en la filosofia d’UCDM (Un curs de miracles) a través de Jorge Pellicer i Marta Salvat.
La vida ens cuida, és perfecta malgrat no ho puguem entendre. UCDM va fer cap a la meva vida en un moment que el necessitava, ara fa tres anys. Havia viscut el que creia una traïció inesperada i dolorosa que remetia a un passat presumptament sanat. I per entendre-ho, per comprendre la “projecció” i el perdó, la totalitat, l’acceptació, la vida m’anava duent per la sendera del NO-DOS mentre jo em pensava que vivia la meva vida.
L’amic cabalista Juanjo Duran em va remetre a una altra perla advaita: “Los métodos de meditación no-dual” del mestre Alvarado, que em va fer entrar en Ibn Arabi, l’advaita sufista, i el monjo benedictí i mestre Zen Willigis Jägger i així fent camí i mirant de comprendre que “Tu ets Jo” i que “Tu ets això” i que no hi ha DUALITAT (que és el que m’havien ensenyat des del parvulari) sinó TOTALITAT i…
Un parell de dies abans de Cap d’Any havia encetat “No le des vueltas” de Wayne Liquorman, un executiu que s’endinsà en aquest camí on va aconseguir superar l’ego o noció de “separació”. També aquest llibre m’ha vingut en un moment especial. És com si la vida anés duent-me i en cada lectura que vaig fent tot és fes més confós i alhora, paradoxalment, més pacífic, “la pau que sobrepassa tot enteniment” que diu la doctrina cristiana.
L’advaita no és cap religió ni filosofia, és espiritualitat viva i un camí de descoberta d’allò que veritablement És i que ÉS NO-DOS. L’advaita s’instal·la en la identificació amb la totalitat i la no separació dins d’un Univers que s’esdevé sempre de forma perfecta en el moment present.
Estic gaudint molt d’aquestes línies de Wayne Liquorman, que a la seva, per explicar el camí d’acceptació i apercepció, empra aquest adagi de “No li donis voltes” que també vol dir: no facis de cada fet de vida un assumpte mental perquè hi ha coses que no es poden entendre i cal acceptar-les des de la simfonia global que potser no pots escoltar ara mateix..
Us he posat un petit escrit del gran músic traspassat Leonard Cohen, seguidor de l’advaita, que li ha servit a mena de pròleg a Wayne Liquorman i que és una definició finíssima de SAVI i que res te a veure amb la intel·lectualitat.
Per un feliç i pacífic 2022.
MIQUEL ESTEVE 