Ens afalaga més l’anhel de gaudir del virtuosisme de l’exercici creatiu i esportiu o eixir per sobre de la resta? (La trampa de la raó il·lustrada)

Menystenim la raó quan diem que només és capaç de sotmetre i dominar?

Heus aquí una dialèctica interessant i substanciosa. Sembla que un hiatus a aquesta dialèctica de sotmetiment i supervivència de la raó es podria atribuir a les arts o aquelles altres activitats dels homes que sublimen l’esperit i demanden una especial abstracció mental.

Però si fem un cop d’ull a la història del pensament, la literatura o la pintura, per exemple: podem posar la mà al foc sense cremar-nos afirmant que la raó de domini ha estat absent en aquestes activitats creatives?

L’esperit de competició i d’eixir per sobre de la resta plana sobre gran part de les obres de creació més admirades de la història i en alguns casos, més flagrants, rere l’estètica i l’harmonia s’hi disfressa una dominació.

Històries de rivalitats i plagis, còpies i furts s’estenen sobre la història de la creació i converteixen en un safareig la història artística.

Per no esmentar el sotmetiment de la creativitat al poder. No era la ploma brillant de Suetoni gregària del poder sotmetent de Juli César? No era la lògica teològica de Tomàs d’Aquí una eina de sotmetiment dels creients a un Déu aliè a la creació?

Fins i tot la mateixa idea de competició esportiva tan aparentment propedèutica i educativa pels nostres joves. Els Jocs Olímpics de Grècia, embeguts de les onze proves d’Heràcles i l’admiració pels atributs de victòria, marquen l’inici sacre d’una història de competició. El púgil que derrota l’altre, el velocista que deixa enrere la resta o el llançador que fa volar la javelina més lluny que cap altre, més enllà d’exhibir una proesa humana dictaminen un sotmetiment subtil dels vençuts.

La idea de competir recela l’anhel de domini i indestriablement proporciona un vencedor i un vençut per més que la publicitat vulgui disfressar-ho. La raó de sotmetiment és tan maniquea i publicista que tendeix sempre a glorificar l’abús i l’anhel de superioritat.

La necessitat d’eixir sobre la resta en alguna habilitat determina la competició, els jocs, els torneigs. No n’hi ha prou amb desafiar el vent al llençar la javelina, la raó de dominació condueix a reptar els altres amb la voluntat de vèncer. No n’hi ha prou amb fer volar el disc més enllà dels erms del Bòsfor i superar-se amb la tècnica, es tracta de fer-lo volar més lluny que un altre adversari davant una munió de gent i sentir-se admirat.

Al capdavall ja no es tracta de gaudir de la pintura, d’escriure o de fer esport, no n’hi ha prou per a la raó dominadora amb la complaença artística o esportiva. Sorgeix la necessitat de la comparació i la competitivitat que a més acaben per instal·lar-se en el motor social amb els regals de l’admiració i el premi.

Els límits entre la raó dominadora i l’intel·lecte creatiu es fan tan difusos, malgrat els esforços dels pensadors, que és com si la primera s’acabés apoderant del segon en una batalla decidida d’endavant.

“Perquè la raó no és solament aquella facultat que conforma tan bé les lleis de la naturalesa a les del pensament que aquest annexiona la natura, la domestica, la domina, la modifica, se l’apropia, n’usa, n’abusa i l’explota. Per aquest motiu Kant havia preferit anomenar intel·lecte aquesta facultat que ordena les dades de l’experiència, aquesta activitat reguladora, legislativa, que ens fa previsibles totes les coses en la mesura que les converteix en homogènies i mesurables. I en canvi havia anomenat raó aquest desig absolut que, esforçant-se constantment a ultrapassar l’experiència, mobilitza de tal manera el progrés i la sistematització dels nostres coneixements que ens empeny a actuar a cada instant com si tot el destí, la justícia i la justificació i la significació del món només depenguessin de nosaltres. Pel fet que ens fa estar tesos constantment vers allò que no existeix (l’absolut, la justícia, l’abnegació, el bé suprem, etc) pel fet que n’és a la vegada l’espera i l’esperança, l’exigència i la requisició, aquesta raó és en nosaltres com la hipèrbole del desig, i, per tant, com la facultat d’alguna absència universal” (1).

Aquesta raó que esdevé, com diu Nicola Grimaldi, una “hipèrbole del desig”, un desig de dominar, sembla ensenyorir-se de l’intel·lecte i les altres manifestacions mentals, convertint el plaer, per exemple creatiu, en una exigència i una competició.

Què fa que ens agradi tant ser els millors? Ens afalaga més l’anhel de gaudir del virtuosisme de l’exercici creatiu o eixir per sobre de la resta? On trobem el plaer: en la consciència creativa lliure de competència o en la comparació amb els demés i el domini sobre aquests?

Amb el pas dels segles no n’hem tingut prou amb cercar el plaer sensorial, la satisfacció dels sentits i l’anhel de sublimar la realitat. La raó dominant ens ha dut a instal·lar el plaer en el domini sobre la resta i de les coses es tracti del que es tracti.

Aquest enunciat anterior que pot provocar la dissidència del lector es comprova en les activitats més ordinàries dels nostres dies: ja no ens conformem a penjar una foto d’un llostre a Instagram per immortalitzar el miraculós instant de la natura i compartir-ne l’essència lluminosa, frisem perquè aquesta foto tingui més likes que cap altra.

Les xarxes socials, universalment esteses, quantifiquen l’èxit de les publicacions. No en tenen prou amb ser una plataforma de difusió. Es tracta de quantificar la popularitat i els èxits mitjançant eines tan aparentment puerils com els like i el nombre de seguidors.

Una hipèrbole de ser els millors, de triomfar, d’eixir sobre la resta, d’escapolir-se d’allò que hem mal anomenat “mediocritat”, de despertar admiració, s’ha instal·lat per sobre de la satisfacció plaent més substanciosa.

El plaer ha passat des de fa temps de ser una recerca de sensacions confortables individuals, un espai de gaudi experimental a ser una victòria, una dominació.

(1) Cit. “L’home dislocat” de Nicolas Grimaldi. Ed. Pòrtic. Grimaldi és professor de Filosofia Moderna i Metafísica a la Sorbone.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s