El temps ni és or ni és lineal. És il·lusori i mental.

L’avi Antoni, un home savi i condescendent, em consolava sempre quan em queia el ganivet o la forquilla al terra: “tranquil, Miquel, que del terra no passarà”. Amb deu anys no hi pares gaire compte de les constants físiques i matemàtiques que expliquen el teu voltant, però a mi sempre m’ha despertat una curiositat especial…

La mirada d’Eric Bana (Hèctor) a Helena poc abans de morir.

  Ahir vespre, per exigències del guió de la vida, vaig visionar Troia, el film de Petersen, per tercer cop des que la van estrenar el 2004. He llegit la Ilíada, l’Odisea i l’Eneida i he de reconèixer que la superproducció cinematogràfica no desmereix els texts hel·lènics. Ans al contrari, hi ha un moment estel·lar…

L’hermetisme i la vida, l’al·legoria de Thot, el déu ibis.

  La màgia de l’hermetisme està en la mateixa vida. Sense la vida, quin sentit tenen la màgia i l’hermetisme? Quan vaig apropar-me als misteris més enllà de la vida (jo creia aleshores que així era)  em pensava que aquests eren forces alienes, tresors ocults, saviesa arcana, poders atàvics… La meva concepció de l’hermetisme era…