Els escriptors cerquem complicitats en certs llogarets per escriure… Son llocs que d’alguna forma ens inspiren, desperten la nostra creativitat i agombolen històries que se’ns fan presents gairebé de forma mediúmnica. Un dels meus llogarets és sota les moreres centenàries de la meva finca de Benifallet. Sota les seves immenses branques acullo les històries que algú, no sabría dir-vos qui, em dicta…

La flor de lis es uno de los símbolos alquímicos, heráldicos y arcanos más interesantes de la historia hermética. Adornó la portada de la Biblia vulgata y también los blasones de reyes y nobles… Pero también sirvió para expiar a las mujeres adúlteras en la Francia del XVIII, tatuándoles la flor en su hombro derecho. Sus orígenes son babilónicos, pero su mayor ventura fue alcanzada en la coronación del rey merovingio Clodoveo en Reims. Las flores de lis acompañaron la Sagrada Ampolla con los aceites que ungían al monarca… Su fuerza ha perdurado a lo largo de los siglos, se trata de un tótem energético atemporal, un vórtice de fuerza inexorable. La pureza del lirio y su belleza ha surcado los océanos del tiempo y sobreviven en el imaginario colectivo. La alquimia le otorgó su papel de elemento para la transmutatio y las sociedades secretas, nunca ajenas a los símbolos de poder, la han tenido en cuenta en sus ritos para absorber esa fuerza cósmica atemporal… Y ya en nuestro siglo, incluso terapias new age, aunque ancestrales, como Hooponopono (Mabel Katz) la emplean como blasón de sanación y limpieza espiritual…

I així arrenca la meva novel·la que estarà a les llibreries a partir del 17 de gener del 2108, una novel·la negra, d’investigació criminal i rerefons moral que us farà demanar fins al final Qui ha matat l’Imma Esparza? Fins després de Reis no en tornaré a parlar… «L’han trobat a dos quarts de quatre de la matinada, degollada i asseguda en un banc de la plaça d’Adrià. El gebre li orna els cabells castanys i esmorteeix la sang vessada. Un bassal a terra, als peus, i la roba xopa. L’ha trobada un noi romanès que treballa per als serveis de neteja de la ciutat de Barcelona i que encara tremola ara, a les cinc de la matinada, mentre respon a les preguntes de l’inspector de la divisió criminal de l’àrea metropolitana dels Mossos d’Esquadra. L’ambient és fred, tallant. Una estranya tardor d’albades blanquinoses. Malgrat aquella escena escabrosa, el cadàver traspua feminitat. Dos mossos comenten que devia ser una dona molt atractiva, i la mort no li havia manllevat aquest atribut, de fet és com si el botxí hagués volgut preservar la sensualitat per la manera amb què l’ha executat i ha col•locat el cadàver. No hi ha gaire expectació al voltant de l’escena, és una hora intempestiva i la ciutat dorm sota el mantell blanc del gebre. Els veïns, aliens al crim, descansen. Els de la Científica li han tret un moneder de la butxaca dels texans del maluc dret amb dos-cents euros en bitllets de cinquanta i el document d’identitat: Imma Esparza Grau, de quaranta-dos anys. També hi han trobat un carnet de conduir amb validesa fins al 2018 i unes targetes de clienta de superfícies comercials i poca cosa més. L’inspector en cap, però, s’ha fixat especialment, abans de dipositar les pertinences a la bossa de la Científica per a la seva investigació, en una targeta. És la targeta d’una agència matrimonial anomenada Nirvana, de la ciutat comtal. No ha pogut reprimir un somriure efímer quan ha llegit l’eslògan sota el nom comercial de l’agència: «La millor opció per no estar sol». L’inspector desconeixia que seguien operatives les agències matrimonials…»