La mirada d’Eric Bana (Hèctor) a Helena poc abans de morir.

  Ahir vespre, per exigències del guió de la vida, vaig visionar Troia, el film de Petersen, per tercer cop des que la van estrenar el 2004. He llegit la Ilíada, l’Odisea i l’Eneida i he de reconèixer que la superproducció cinematogràfica no desmereix els texts hel·lènics. Ans al contrari, hi ha un moment estel·lar…

L’hermetisme i la vida, l’al·legoria de Thot, el déu ibis.

  La màgia de l’hermetisme està en la mateixa vida. Sense la vida, quin sentit tenen la màgia i l’hermetisme? Quan vaig apropar-me als misteris més enllà de la vida (jo creia aleshores que així era)  em pensava que aquests eren forces alienes, tresors ocults, saviesa arcana, poders atàvics… La meva concepció de l’hermetisme era…

Rimbaud, “l’home de les sandàlies al vent”, en realitat no fugia.

D’Arthur Rimbaud m’agrada quan li diuen “l’home de les sandàlies al vent”. Alguns biògrafs i estudiosos del poeta creien que fugia, que semblava predestinat a una fugida continuada dels llocs, a un nomadisme perenne. Però jo penso distint. Crec fermament que ell no fugia, Arthur sabia que la clau de volta de l’existència consistia en…

París, la ciutat més bella d’Europa, és viva de miracle.

  Les meves dues ciutats de capçal d’Europa són Firenze i París. Un París que he reviscut amb la meva darrera novel·la “El misteri d’Arthur Rimbaud” (Univers, 2020) i que m’espera aviat si Déu vol. Una París que és viva i dempeus de miracle. Perquè l’agost de 1944, en plena ocupació nazi, Adolf Hitler va…

La gènesi de “El misteri d’Arthur Rimbaud”

  No és més capritxós el destí que la voluntat de poder. I encara ho és més (capritxosa) la força còsmica que endreça i desendreça el món físic més enllà de la causa i l’efecte. La meva darrera novel·la (inèdita) escrita versava sobre Himmler. Un escriptor de renom, que per coses de la creativitat i…

El misteri d’Arthur Rimbaud: el poema “La Chasse spirituelle”.

  El 1949 el prestigiós diari Le Combat de París anuncia de forma solemne que presenta un “document literari excepcional”: el poema, perdut des de 1872 d’Arthur Rimbaud, “La Chasse spirituelle”. El poema figura per primer cop en la carta inventari de 1873, des de Londres, que els dos amants i poetes Paul Verlaine i…

La història pot negar les coses certes, però lo riu mai.

  Moltes vegades la història nega les coses certes. Però lo riu mai. Lo riu mai menteix. En un passat va emmalaltir de riuades i fins i tot llavors no mentia. Los llagoters que han estat els savis del riu ho sabien. Lo riu és lo riu. Peti qui peti. Lo riu ha marcat una…

El viatge que travessa la monotonia de si mateix.

El viatge més preclar és aquell que hom travessa la monotonia de si mateix i descobreix que pot existir d’una altra forma. De sobte es desferma una agudesa de les sensacions i una lucidesa que, més enllà de solemnitzar-ho tot, acaba per fer estúpida qualsevol intenció de solemnitat. Un viatge de serenor tediosa, a peu…

Hi ha una literatura efímera i una literatura perenne.

  Hi ha una literatura que és efímera i una literatura que perdura. Des de sempre. Diuen que la primera és una literatura de colles renoueres d’escriptores i escriptors que no tenen més propòsit que els aparadors i les pompes del món, avui les llistes de vendes i en darrera instància un narcisisme revestit de…